NOSALTRES

Com ens vam conèixer?

Ell, amic d'en Lluís, i jo la germana petita, mig d’amagat vam començar converses secretes pel messenger, plenes de rialles i complicitat.

El 17 de març del 2010 vam quedar per primer cop, els dos sols, vam anar al matí a la cabanya que teniem amb la colla, que sabiem que no hi hauria ningú, sense imaginar-nos que aquell dia començava la nostra història. Durant tres anys vam veure’ns d’amagat cada cap de setmana, fent mil malabars per coincidir sense aixecar sospites.

Quan les colles dels “grans” i dels “petits” van començar a barrejar-se, ens era més dificil dissimular: fèiem veure que ens trobàvem de casualitat, arribant “just alhora” on eren tots els altres amics, obviament per separat.

Finalment, quan ho vam explicar a tothom, les seves cares de sorpresa van ser impagables (cap d'ells s’ho imaginaven!). Durant anys vam seguir vivint la relació a distància —Barcelona–Girona–St Pere— molts trens, però encara més ganes de veure’ns. Per fi, al 2021, després d’onze anys d’històries compartides i només convivint caps de setmana i vacances, vam fer el pas d'anar a viure junts a Barcelona i tenir el nostre niuet.

Des d’aquell primer missatge fins avui, han passat molts moments… però la il·lusió segueix sent la mateixa.

Aquell dia no ho sabíem, però començava una història que encara continua. 💛

El dia del compromís

Tot va començar quan vaig decidir demanar-li que es casés amb mi durant el nostre viatge a Tailàndia el setembre del 2024. Aconsellat per la Marian (la meva sogra), vaig acabar comprant dos anells: un per portar de viatge i l’altre per al gran moment, ja que em va dir: “Aquest anell no pots emportar-te’l tan lluny i sense caixa! En necessites dos.”

Vaig amagar l’anell del viatge dins una ronyonera i, durant tot el viatge, vaig buscar el moment perfecte sense que ella sospités res, cada dia era un repte. Mentre buscava el lloc perfecte, la posta de sol perfecta, el video perfecte..., cada dia se m'acabava complicant.

Mentrestant, la Marian anava escrivint-li a la Júlia:

"Tot bé?”
I la Júlia, sense saber res, li contestava " Perfecte mama! Això és espectacular", ella tan tranquil·la.

Fins que el 12 de setembre, al parc natural d’Ang Thong (Koh Samui), vaig posar la GoPro a gravar i em vaig agenollar. Ella va dir que sí, i aquell moment va quedar gravat per sempre —literalment i als nostres cors. 💍✨

PD: al tornar del viatge, el 23 de setembre vaig fer-li una 2a pedida aprofitant una escapada a les cabanes dels arbres per donar-li l'anell que no podia viatjar! :)

Confirmar assistència

Detalls del casament

Ens vols fer un regal?

Vols dormir a prop?

INICI

Page updated

Google Sites

Report abuse